Passa al contingut principal

Ara sí, ara és el moment.



Després de 20 anys sentint la cançó entonant el títol de l’article, i dels últims comicis on ha passat d’aguantar el tsunami de Podem al 2015 a treure el millor resultat en vots de la història del partit amb tres regidories (tres, que van ser dos), ara sí, ha arribat el moment.

En aquestes eleccions municipals del 2023 els protagonistes de l’article obtenen des de la imparcialitat que s'atribueixen partint del centre ideològic, 2 regidores. I amb la davallada de l'esquerra de progrés a Vinaròs i l'irrupció de l'extrema dreta, es generen unes condicions que fan entreveure que ara és el moment.

Però, ha arribat el moment per a que? Quina és la jugada mestra de la mestra? Facilitar un govern “progressista” amb el PSOE? Recordant les dos legislatures del 2003 al 2011, on pareix que es va fraguar una relació político-amorosa que tots dos partits recorden en molta estima. O s'embrutarà les mans de feixisme i neoliberalisme ranci pactant amb PP i obtenint suports i abstencions de l'extrema dreta la qual no mereix ser nomenada en aquestes línies? (Descartant ja de primeres que aquesta entre al govern).

Deixem la reflexió i la pregunta oberta, recordem que al 2019, el partit protagonista d'aquest article, ja va patir un escenari de divisió davant la ruptura del seu grup municipal havent discrepàncies i pareix que decisions "autoritàries" quan es va decidir no entrar a governar amb el PSOE de Vinaròs.

Tornarà aquest 2023 a haver discrepàncies internes al nucli d'aquells que fiquen Vinaròs per damunt de tot? Discrepàncies per donar suport a una tercera legislatura del PSOE, escissions per permetre i formar part d'un govern del PP amb la norma de la quotidianitat de rebre suports de l'extrema dreta plenari a plenari?

És cert que no tenen ideologia? (La frase del "cunyadisme" vinarossenc per excel·lència). Si que la tenen i la veurem reflectida amb el pacte PPVIOX? Reanimaran la flama de l’amor d’adolescència amb el PSOE? L’ ambivalència del “centre” porta a aquestes coses...

Qui serà el “botones" de l’Ajuntament Juan Amat o Guillem Alsina?

Entrades populars d'aquest blog

Hola!

Amb aquesta primera entrada, ens presentem. Hola! Com exclama la fanfarria de Carles. Som Utòpic, un col·lectiu de ciutadans i ciutadanes, compromeses amb la ciutat i la seva gent, compromeses amb l'entorn, la cultura i la justicia social.  Amb aquest espai, volem obrir reflexions, debats o simplement deixar anar opinions i judicis de valor, sempre baix el respecte i el prisma de la dignitat dels drets humans, l'ecologisme, el feminisme i la consciència de classe. Ilustrem aquesta primera entrada amb la portada de la revista editada per estudiants l'any 1999 a Vinaròs, i que dona nom i s'erveix d'inspiració per a aquest nou espai.  La presentació d'aquesta revista es va realitzar al Pub Sanse, va ser presidida i acompanyada per l'il·lustre músic i artista Vinarossenc Carles Santos Ventura i el poeta Vinarossenc Joan Elies Adell. Aquesta revista cultural i social era trimestral. El primer número es va imprimir a la Imprenta Castell, els següents a la imprenta

Mitjans i Lawfare, les dos principals armes en la pugna ideològica.

De fa uns anys venim veient, llegint i escoltant judicialitzacions d’actors polítics acompanyats d'espectacles mediàtics retransmitits i alemtats pels grans mitjans de comunicació en compte de com a processos judicials acompanyats de la presumpció d’innocència, sent rigurosos i amb la coherència i ètica que se'ls hauria de pressuposar. (Als processos judicials i al periodisme que els informa). Aquestes acusacions judicials no són casos aïllats, no són casualitats o revenxines contra persones concretes. Responen a una estratègia més de la pugna ideològica, estratègia amb dos fronts d’ofensiva, per una banda la batalla judicial, o LAWFARE, i per altra campanyes mediàtiques orcrestades i planificades (recordem allò de VOY CON ELLO PERÒ ES DEMASIADO BURDO, si el presentador de la TV "més progressita"). Aquests estratègia pretèn esgotar, i fer caure i vèncer als que no s’ha pogut vèncer a les urnes. Aquells actius polítics que poden ser molèstia per a l’establishment pase