Passa al contingut principal

Hola!


Amb aquesta primera entrada, ens presentem. Hola! Com exclama la fanfarria de Carles.

Som Utòpic, un col·lectiu de ciutadans i ciutadanes, compromeses amb la ciutat i la seva gent, compromeses amb l'entorn, la cultura i la justicia social. 

Amb aquest espai, volem obrir reflexions, debats o simplement deixar anar opinions i judicis de valor, sempre baix el respecte i el prisma de la dignitat dels drets humans, l'ecologisme, el feminisme i la consciència de classe.

Ilustrem aquesta primera entrada amb la portada de la revista editada per estudiants l'any 1999 a Vinaròs, i que dona nom i s'erveix d'inspiració per a aquest nou espai. 

La presentació d'aquesta revista es va realitzar al Pub Sanse, va ser presidida i acompanyada per l'il·lustre músic i artista Vinarossenc Carles Santos Ventura i el poeta Vinarossenc Joan Elies Adell. Aquesta revista cultural i social era trimestral. El primer número es va imprimir a la Imprenta Castell, els següents a la imprenta de Javier Balada, el seu preu era de 100 pessetes.






Entrades populars d'aquest blog

Ara sí, ara és el moment.

Després de 20 anys sentint la cançó entonant el títol de l’article, i dels últims comicis on ha passat d’aguantar el tsunami de Podem al 2015 a treure el millor resultat en vots de la història del partit amb tres regidories (tres, que van ser dos), ara sí, ha arribat el moment. En aquestes eleccions municipals del 2023 els protagonistes de l’article obtenen des de la imparcialitat que s'atribueixen partint del centre ideològic, 2 regidores. I amb la davallada de l'esquerra de progrés a Vinaròs i l'irrupció de l'extrema dreta, es generen unes condicions que fan entreveure que ara és el moment. Però, ha arribat el moment per a que? Quina és la jugada mestra de la mestra? Facilitar un govern “progressista” amb el PSOE? Recordant les dos legislatures del 2003 al 2011, on pareix que es va fraguar una relació político-amorosa que tots dos partits recorden en molta estima. O s'embrutarà les mans de feixisme i neoliberalisme ranci pactant amb PP i obtenint suports i abstenc...
Read more »

Economía a una carta

Fa unes setmanes despertàvem amb una trista i impactant notícia: «Mari Claire cierra sus puertas en Vilafranca». 214 famílies d’una petita comarca natural d’entre el País Valencià i l’Aragó anaven a quedar-se sense treball; podeu imaginar l’abast de la catàstrofe? A eixa comarca hi ha poc més que alguna serrería, camps eòlics i un xicotet turisme en alça, insuficient per a alimentar tantes boques. Semblava què rere la pandèmia, on es va vore la feblesa del nostre sistema productiu basat en el turisme i el sector serveis diversificar aquest model va semblar necessari, però el turisme de «qualitat», de pizzeria que ve massificant el passeig els dos últims anys ha tornat i ja no recordem res. No tenim agricultura, no tenim pesca, no tenim indústria. Els nostres sistemes productius tradicionals i que podrien generar treball de qualitat i estable han desaparegut i ens dona igual. No recordem si va ser l’any passat o l’altre, al pregó de festes, es va fer una crida als nostres po...
Read more »