UTÒPIC_

Fa unes setmanes despertàvem amb una trista i impactant notícia: «Mari Claire cierra sus puertas en Vilafranca». 214 famílies d’una petita comarca natural d’entre el País Valencià i l’Aragó anaven a quedar-se sense treball; podeu imaginar l’abast de la catàstrofe? A eixa comarca hi ha poc més que alguna serrería, camps eòlics i un xicotet turisme en alça, insuficient per a alimentar tantes boques. Semblava què rere la pandèmia, on es va vore la feblesa del nostre sistema productiu basat en el turisme i el sector serveis diversificar aquest model va semblar necessari, però el turisme de «qualitat», de pizzeria que ve massificant el passeig els dos últims anys ha tornat i ja no recordem res. No tenim agricultura, no tenim pesca, no tenim indústria. Els nostres sistemes productius tradicionals i que podrien generar treball de qualitat i estable han desaparegut i ens dona igual. No recordem si va ser l’any passat o l’altre, al pregó de festes, es va fer una crida als nostres po

De fa uns anys venim veient, llegint i escoltant judicialitzacions d’actors polítics acompanyats d'espectacles mediàtics retransmitits i alemtats pels grans mitjans de comunicació en compte de com a processos judicials acompanyats de la presumpció d’innocència, sent rigurosos i amb la coherència i ètica que se'ls hauria de pressuposar. (Als processos judicials i al periodisme que els informa). Aquestes acusacions judicials no són casos aïllats, no són casualitats o revenxines contra persones concretes. Responen a una estratègia més de la pugna ideològica, estratègia amb dos fronts d’ofensiva, per una banda la batalla judicial, o LAWFARE, i per altra campanyes mediàtiques orcrestades i planificades (recordem allò de VOY CON ELLO PERÒ ES DEMASIADO BURDO, si el presentador de la TV "més progressita"). Aquests estratègia pretèn esgotar, i fer caure i vèncer als que no s’ha pogut vèncer a les urnes. Aquells actius polítics que poden ser molèstia per a l’establishment pase

Després de 20 anys sentint la cançó entonant el títol de l’article, i dels últims comicis on ha passat d’aguantar el tsunami de Podem al 2015 a treure el millor resultat en vots de la història del partit amb tres regidories (tres, que van ser dos), ara sí, ha arribat el moment. En aquestes eleccions municipals del 2023 els protagonistes de l’article obtenen des de la imparcialitat que s'atribueixen partint del centre ideològic, 2 regidores. I amb la davallada de l'esquerra de progrés a Vinaròs i l'irrupció de l'extrema dreta, es generen unes condicions que fan entreveure que ara és el moment. Però, ha arribat el moment per a que? Quina és la jugada mestra de la mestra? Facilitar un govern “progressista” amb el PSOE? Recordant les dos legislatures del 2003 al 2011, on pareix que es va fraguar una relació político-amorosa que tots dos partits recorden en molta estima. O s'embrutarà les mans de feixisme i neoliberalisme ranci pactant amb PP i obtenint suports i abstenc